BONA PRÀCTICA: ELS RACONS COMPARTITS

 Els infants de 4t, de 5è, de 6è d’infantil i 1er de primària, són els infants que participen en aquests racons compartits. Mesclant els de 4t i els de 5è d’infantil i els de 6è d’infantil i 1er de primària.

Es fa en espais externs a les aules i altres dins les pròpies aules.

Els racons es fan dos dies per setmana (dies diferents per cada grup), durant una hora i mitja.

No trobem unes característiques específiques per el grup, ja que aquestes canvien cada setmana en funció dels grup que es formi o depenent del racó que escullen. El que sí cal destacar, és que sempre són grup d’infants amb edats diverses.

És podria dir que els objectius d’aquest racó són:

• Possibilitar les relacions entre fillets/etes de diferents grups i edats.
• Conèixer a diferents mestres del centre i relacionar-se.
• Experimentar amb diferents materials proposats.
• Atendre a cada nen de manera individual, respectant els seus interessos i ritme d’aprenentatge.
• Potenciar les interrelacions.
• Crear espais per aconseguir que tots els nens tinguin les mateixes oportunitats i manipulin i coneguin els diferents materials disponibles.

Els interrogants o dilemes que em plantejo respecte a aquesta bona pràctica són els següents:

• Tots els racons són significatius per als infants?
• Són atractius als ulls dels infants?
• Ofereixen diversitat de joc?
• Es van modificant o incorporant nous materials al llarg del curs?
• Ofereixen cap element sorpresa?

El treball per racons compartits resulta una eina molt útil que permet als infants sortir de la seva aula ordinària i compartir un moment de joc amb altres infants. A més, el fet de poder elegir allò on volen anar els ajuda a tenir capacitat de decisió a través dels seus gustos i desitjos.

Una de les coses bones que té, és que els racons compartits estan oberts a les famílies, de manera que elles poden participar en les activitats que porten a terme els seus fills/es, nebots, etc. De manera que l’escola roman oberta a aquestes mostrant-se totalment transparents. 

Competències:

Aquestes dues competències són les que més es caracteritzen amb aquesta tasca, ja que reconeixes i reflexiones sobre una de les bones pràctiques del centre. A més de valorar l’actuació professional que es duu a terme en aquesta activitat.

COMPARACIÓ DE JORNADES

Vaig estar conversant amb dues companyes que estan realitzant les pràctiques a un altra centre, però amb les que comparteixo el mateix curs d’infants, en aquest cas les tres estem a sisè d’infantil. És per això que el contrast entre jornades ha sigut més rellevant, ja que encara que hem tingut alguns punts en comú, ens hem trobat amb dos sistemes bastant diferents.

Destacaré les situacions que més em van cridar l’atenció i amb les quals trobem algunes diferencies entre jornades:

Les arribades:

En el cas de la meva classe, en arribar els infants ja saben si són responsables de cap càrrec (mirar els companys/es que han vingut a classe i els que no, quin temps fa, etc) això es va fent a mesura que els fillets/es van arribant a l’escola. Una volta han arribat tots, ens asseiem a la zona de conversa, on es dóna la benvinguda de manera general, es comprova que els encarregats hagin fet les tasques que els corresponen, es parla sobre tot allò que es farà aquell dia, els infants expliquen les seves inquietuds, allò que els interessa o que els ha passat fora de l’escola, etc. És un moment per compartir tant amb la mestra com amb la resta d’infants.

En el cas de les meves companyes, elles dediquen el temps en fer el que és coneix com a “Bon dia”, donant el bon dia als infants un per un, etc.

Personalment, m’agrada el sistema que es porta a terme a l’escola on estic fent les pràctiques. Els infants tenen entre cinc i sis anys, per tant considero que la part de conversa és fonamental i en cap moment es deixa de banda donar la benvinguda als infants, simplement que no és fa de manera individual sinó que engloba a tot el grup. El temps que es pugui dedicar a donar la benvinguda als infants un per un, s’utilitza per deixar-los un temps per parlar, que expliquin quina cosa els preocupa, resoldre algun conflicte que s’hagi iniciat de bon matí entre companys, etc.

El berenar:

A les aules d’infantil, el berenar es porta a terme dins les classes on els infants han d’estar asseguts a taula i compartir aquell moment amb els seus companys. A més, apareixen les responsabilitats del berenar i l’ordre, en què dos infants tenen el càrrec de repartir el berenar i altres dos de netejar i comprovar que l’aula estigui ordenada.

Pel que fa a les meves companyes, el moment del berenar coincideix amb el moment d’esbarjo o pati, és a dir, els infants berenen al pati.

Penso que el berenar és un moment igual d’important que la resta de situacions quotidianes que es viuen al dia a dia a les escoles. És per això, que comparteixo la manera en què el meu centre porta a terme aquest moment, ja que berenar a taula i compartir aquell temps amb els companys/es permet compartir, iniciar converses, estar tranquil, etc.

El pati, està pensar perquè l’infant pugui treure les seves tensions, jugar lliurement, etc. Per tant, considero que no és dóna la importància que hauria d’haver en aquets dos moments.

El pati o moment d’esbarjo:

En el meu cas, sols tenim un pati de 30 minuts. Encara que aquest temps és totalment flexible i va ne funció dels infants i les seves necessitats.

En el cas de les meves companyes es fan dos patis de 30 minuts cadascun.

És en aquest cas on vull tornar a destacar el tema del berenar, ja que nosaltres utilitzem 30 minuts per berenar i desprès 30 minuts més d’esbarjo, sent aquest (com ja he dit anteriorment) totalment flexible.

Metodologia : racons i feinetes

Pel que fa a la metodologia encara que és bastant diferent, és cert que hem trobat alguns coses en comú, és el cas dels racons d’aula o joc per racons.

En el dia a dia, es treballa a partir dels racons d’aula, de manera que permet poder treballar en petit grup i oferir una atenció més individualitzada a cada infant.

En els dos sistemes s’utilitzen les “fitxes” per treballar alguns aspectes, però les que s’utilitzen en un centre i a un altra són totalment diferents. Pel que les meves companyes em van explicar, les fitxes que els infants realitzen no afavoreixen un aprenentatge significatiu. En el meu cas, el centre treballa per projectes, és per això que les fitxes que es puguin fer estan pensades i són elaborades per les mestres en funció del projecte que s’estigui treballant en aquell moment.

El treball per projectes parteix dels interessos i motivacions dels infants, a més, permet adquirir uns aprenentatges més significatius a partir d’un aprenentatge vivencial. Però també té cabuda alguna feineta (fitxa), però no és el mateix extreure una fitxa d’un quadern que elaborar-la en funció d’allò que s’està treballant, ja que l’infant no està fent una feina perquè sí, sinó que allò que fa té un significat per ell.

Competències:

 3.1, 4.2

He escollit aquestes dues competències, perquè penso que són les que millor s’identifiquen amb la tasca que he elaborat.

Ha estat necessari fer-me preguntes abans de reflexionar sobre el sistema de treball o jornada que porten a terme en el meu centre de pràctiques. Així com també, ha estat necessari contrastar diferents jornades per poder adonar-me’n de les bones pràctiques del centre.

LA SITUACIÓ DE L’AULA: EL CAS DE NA M. I LES SEVES CREENCES

És un dia més de la jornada escolar, ens trobem tots els infants, la mestra i jo a punt d’iniciar una activitat en la qual és requereix la participació de tot el grup.

L’activitat en concret, consisteix en dibuixar al terra un quadre de dos mestres per tres (no és tracta d’una activitat aïllada sinó que forma part d’un dels projectes de l’aula). En un principi els infants es mostren molt entusiasmats amb la proposta que els fem de representar aquesta mesura al terra, per tal de tenir una idea més clara.

La mestra, na M., comença demanant als infants el que ells creuen que deu ser un metre. Amb l’ajuda d’un mestre com a instrument de mesura els infants intenten esbrinar que deu ser un metre. Quan hem aconseguit esbrinar-ho, els infants comencen a fer comparacions; utilitzant el seu cos com a instrument de mesura per comprovar de quines maneres més es pot aconseguir fer un metre. Quasi s’ha enllestit el requadre i alguns infants ja es fiquen a dins, comprovant que hi caben de peus, asseguts, allargats, etc.

Durant tot aquest procés, s’ha pogut observar com alguns infants estaven més atents i participatius i d’altres més distrets. Així i tot, na M. ha intentant que tots participessin i estassin atents a tot allò que es deia.

Encara no s’havia acabat l’activitat i ens quedava molt temps per endavant, que els infants s’han començar a mostrar distrets, amb manca d’interès, molt cridaners, actius, etc.

Llavors, na M. en veure que la situació no avançava i que l’activitat per molt que s’intentés no sortia, ha decidir donar-la per acabat aquell dia (encara que encara hi quedes feina per fer). Ha comunicat als infants la clausura i hem sortit del pati per entrar a l’aula.

Un cop a dins l’aula, els infants s’han assegut al lloc de conversa. Allà, na M. els ha explicat el motiu pel qual no s’ha acabat l’activitat, però que es continuaria el dia anterior. Ja més tranquils, na M. els ha anar fent algunes preguntes sobre el que havíem fet i com podríem continuar el dia següent.

En aquesta situació, les creences que mostra na M. són les següents:

•        L’acceptació del fracàs quan es presenta, sense frustrar-se davant aquella activitat que no surt com des d’un principi s’esperava, sense donar culpes a ningú i valorant allò que s’ha fet positivament.
•          Mostra flexibilitat davant les activitats, cercant altres alternatives quan els infants no responen degut a estímuls externs o interns.
•         Parteix de l’observació i l’escolta activa, de manera que li permet donar resposta a les necessitats, demandes i bloquejos dels infants.  
•         Respecte el ritme dels infants, deixant que siguin ells qui marquin el ritme d’aprenentatge.
•          Utilitza la conversa com a mitjà perquè els infants expressin com es senten, fent partícips a la resta de companys/es per tal que es puguin ajudar entre ells.

Desprès d’haver viscut aquesta situació, puc dir que comparteixo les mateixes creences que la meva tutora. Crec, que s’ha de respectar el ritme dels infants, de manera que em de saber donar resposta a les seves necessitats. No sempre surten les coses com un desitja, és per això, que molts cops s’ha de saber acceptar el fracàs en aquell moment, sense frustrar-se per la situació, ja que, és convenient cercar altres alternatives o continuar l’activitat en un altra moment.

Els infants són una caixa de sorpreses, quan es treballa amb ells s’ha de tenir molt clar que tot allò que es planifica es pot desbaratar. És per això, que penso que ells són els motor de tot allò que succeeix dins l’aula i sobretot, han de ser ells els protagonistes dels seus aprenentatges i de la vida de l’aula. Adoptar una actitud d’escola activa i estar atent a tot allò que passa és clau per poder avançar en el dia a dia a l’aula.

Competències

1.2. , 2.2

He escollit aquestes dues competències, perquè penso que he reflexionat sobre les bones actuacions i situacions que tenen lloc dins l’aula, reconeixent quines d’aquetes actuacions que tenen lloc en les diferents situacions, formen part de les meves creences. De manera que, he pogut comprovar com aquetes creences tenen relació amb les de la meva tutora i les actuacions que es duen a terme dins el centre.