Pàgines

dimecres, 13 de març del 2013

DAFO



DAFO

Anàlisi del context del centre de pràctiques:

DEBILITATS O PUNTS FEBLES:

Quan un/a mestre/a falta durant la jornada escolar o s’ha d’absentar durant un temps determinat, és substituït per un altra mestre/a. Quan es produeix algun d’aquests fets, normalment a cada hora entra una mestra de suport diferent, i això per als fillets/es és un poc caòtic, ja que suposa el canvi constant de referent (encara que sigui per un dia) o a vegades entren mestres amb els/les quals els infants no acostumen a veure en el seu dia a dia.

AMENAÇA: 

Les “retallades” a nivell de personal educatiu que s’estan vivint avui en dia a les escoles, afecta greument la vida de les aules. Una de les conseqüències més visibles d’això, és que impedeix als mestres adoptar una atenció més individualitzada cara els infants i aquests, es veuen afectats de manera global.

FORTALESES O PUNTS FORTS:

Haig de dir, que és un centre que gaudeix de molts punts forts, gràcies no només a les instal·lacions sinó també, al treball i la implicació de tots els professionals que treballen en el centre. Fortaleses:

  •           Treball per racons a dins les aules.
  •         Racons compartits (situats a diferents espais del centre. Permet la formació de grups mixtes: diferents edats, diferents classes...)
  •      Treball per projectes, on els aprenentatges parteixen dels interessos dels infants i les seves vivències.
  •           Coordinació i treball cooperatiu entre tots els professionals de centre (reben ajuda d’una assessora).
  •             Formació permanent del professorat (comissions, cursos del CEP...)
  •        Transparència (de les aules i de tot el centre en general. Permeten a les famílies participar en les diferents activitats del centre i el seu dia a dia. Portes obertes). Aquesta transparència és molt ben rebuda per part de les famílies, que participen en tot allò que se’ls proposa.
  •          Espais grans i variats.
  •           Etc.


OPORTUNITATS: 

El centre, es troba ubicat a una de les zones més tranquil·les del poble. A pocs mestres d’aquest, podem trobar un parc infantil, el passeig marítim i una petita platja.


Reflexió DAFO:

D. Sé que és complicat tenir un suport durant tota la jornada escolar, ja que les substitucions s’intenten fer per tal de cobrir totes les hores amb els infants i així poder satisfer les seves necessitats. També, el fet que i manqui personal dificulta que hi hagi algun/a mestre/a disponible quasi tot el dia.

Per tant, s’ha d’intentar aprofitar que nosaltres en aquests moments exercim com a segon model de referència per els infants, perquè quan ens trobem davant un cas d’absència de el/la tutor/a del grup, els fillets/es sàpiguen que nosaltres els coneixem i sabem que els angoixa o quines són les seves necessitats. Respectant sempre, al/la mestre/a substitut/a que vingui aquell dia, com a professional i expert/a.

 A. Davant aquesta qüestió sobre les retallades que s’estan produint al nostre país a nivell educatiu, el millor que puc fer i que podem fer és sumar-nos a les manifestacions i les crides que les escoles faixin per tal de fer-se sentir enfront aquests temes. I no només això, sinó continuar amb els nostres deures com a professionals de l’educació, seguir ensenyant i fer gaudir als infants, mostrant el nostre millor somriure i les ganes de seguir endavant.

És important no deixar de lluitar davant aquest fet, de manera que se’ns doni més validesa i no repercuteixi a la dignitat de tots aquests professionals que tant estimen la seva professió. Però sobretot, perquè els infants mereixen aprendre i ser educats, ells són el futur de la nostra societat i per tant han de poder gaudir d’un desenvolupament global de qualitat.

 F. El millor que puc fer en aquest cas, és aprendre de tot allò que m’ofereix aquest centre, els/les professionals i els fillets i filletes. Impregnar-me de totes les coses positives que em permetin ampliar els meus aprenentatges i aportar idees que ajudin a millorar, canviar o afegir alguna cosa en tots aquests punts forts.

O. La zona en la que el centre es troba situat ofereix moltes oportunitats a l’hora de poder realitzar activitats amb els infants. És cert que els infants tenen el pati de l’escola per anar a jugar, però estaria bé poder sortir al parc que hi ha a la vora, ja que d’aquesta manera els infants coneixen una mica més el seu poble, els espais que tenen per a ells/es, que sàpiguen que pot ser un lloc més per fer nous amics, etc. També, aprofitant el passeig marítim, es pot anar passejant fins el Castell de Sant Nicolau, així els fillets/es s’apropen a la cultura del seu poble i a una de les construccions més antigues i emblemàtics d’aquests.  I com no, quan arriba el bon temps i ja estem tocant l’estiu, es pot fer una sortida per gaudir d’un dia de platja amb els companys/es de classe a la petita platja que hi ha al costat del centre.

Tenir la possibilitat d’accedir a tots aquests llocs sense la necessitat de desplaçar-se amb vehicle és un privilegi, ja que ajuda als infants a fomentar la seva autonomia (poder anar de l’escola a...), la seva responsabilitat (creuar pel pas de zebra... ), conèixer diferents rutes, observar detalladament tot allò que trobem anant de l’escola a la platja, parc... (ja que molts infants van a l’escola amb cotxe i es perden els petits detalls), etc.


Competències:
3.1, 3.2

He escollit aquestes dues competències perquè, a l’hora de reflexionar sobre el DAFO he hagut de pensar i fer-me algunes preguntes sobre tot allò que he observat des del meu inici com a practicant. Totes aquestes observacions i qüestions, m’han portat a reflexionar sobre tot el que té a veure amb el centre i totes aquelles coses que es podrien fer en relació a això.

dilluns, 4 de març del 2013

EL MOMENT DEL BERENAR


El moment del berenar, al igual que altres situacions quotidianes que ens ofereix el dia a dia de les escoles,  està ple d’aprenentatges i molts cops no se li dóna la importància, ni el valor que realment té.

El que aquí vos narraré, és una petita descripció d’aquest moment tant significatiu que he tingut la gran sort de poder viure.

En el moment del berenar cada infant té la seva responsabilitat. Hi ha dos fillets/es encarregats de repartir el berenar als seus companys i dos més, que tenen el càrrec d’ordre, és a dir, deixar l’aula enllestida.

Els dos infants encarregats de repartir el berenar, porten les motxilles corresponents a la resta dels seus companys/es, mentre ells i elles esperen asseguts a les taules. Un cop tots i totes tenen el seu berenar, els encarregats també s’asseuen per gaudir de l’àpat.

Mentre aquest fet es produeix, és molt agradable observar les diferents converses que tenen lloc al voltant de la taula, com tasten el berenar del company/a, el comparteixen, etc.

A mesura que els fillets/es acaben el berenar, cadascú té la responsabilitat de guardar a dins la motxilla els estris que hagi emprat i posar-la al seu lloc (el penjador), desprès es tornen a asseure i esperen que la resta hagi acabat.
Quan tothom ha acabat es reuneixen a la rotllana per preparar-se per sortir al pati, mentrestant, els dos encarregats d’ordre, netegen les taules i procuren que l’aula quedi arranjada.

Com ja he dit anteriorment, es tracta d’un moment molt significatiu i ple d’aprenentatges, ja que atorga als infants una responsabilitat que ells saben que han de portar a terme, també els ofereix seguretat gràcies a l’odre que es segueix, permet als infant sentir-se importants i valorats gràcies al càrrec que els pertoca. A més, s’aprèn a compartir, a respectar, a gaudir de la companyia dels demés, a descobrir, etc.

Penso, que tots els moments i situacions que ens ofereix el dia a dia a les escoles s’haurien de treballar més, donant la importància que realment tenen com a font de riquesa i nous aprenentatges. Tots aquests moments quotidians són els que ajuden a l’infant a desenvolupar-se i a formar-se com a individu.
  

COMPETÈNCIES


No és fàcil decidir quines són les competències que millor s’adapten a un mateix, és cert que hom sap amb quines coses es defensa bé i quines altres estan una mica coixes. Però penso que moltes de les competències es van adquirint al llarg de la vida i per tant, l’experiència és un grau fonamental i molt important per l’adquisició de noves competències.

Hem considero una persona autònoma, capaç de fer front a les situacions i tasques que van sorgint en el dia a dia, i en la recerca de nova informació per poder treballar nous aprenentatges o ampliar la pròpia formació. La qual cosa em porta a continuar amb la meva formació, no només amb la realització de cursos, sinó com he dit abans a través de la recerca d’informació, la lectura de llibres, els aprenentatges que vaig adquirint en el dia a dia de totes les persones que m’envolten, adoptant una actitud oberta i positiva davant la innovació, etc.

Soc bastant crítica amb mi mateixa, pel que crec que soc suficientment capaç de reflexionar sobre els propis processos d’aprenentatge. El dia a dia, m’ajuda a saber quins són els meus punts forts, els meus punts febles, plantejar-me dubtes, reflexionar sobre situacions viscudes, etc.

Pel que fa al treball en equip, és una de les competències que més hem treballat al llarg de la carrera i considero, és una de les més importants. M’agrada poder compartir les tasques de cada dia, les vivències, experiències, opinions, etc.  amb altres persones, saber que jo puc aprendre de tots ells/es i ells/es de mi. Però sobretot, sé que soc capaç d’escoltar activament, donar opinió quan se’m demana, aportar idees, adoptar actituds obertes, de respecte, cooperació, col·laboració, etc.

També, penso que soc capaç d’analitzar i reflexionar sobre el funcionament del centre en el que hem trobo de pràctiques i sobre els processos d’ensenyament – aprenentatge que es duen a terme. Tot això, a través de la recerca d’informació en els documents del centre, resolent les qüestions plantejades, observant el dia a dia a les aules i el centre en general, etc.

Vull destacar també, totes aquelles competències amb les quals estic treballant actualment, les quals encara em queda molt per fer:
Pel que fa a la utilització de les noves tecnologies, soc conscient que em defenso bastant bé, però considero que les TICS és un camp molt ampli del qual mai sabrem suficient, ja que es troba en constant canvi i evolució.

Les competències que impliquen la participació en la gestió d’aula, organitzar i animar situacions d’aprenentatges, informar i implicar a les famílies, entre d’altres, són aquelles amb les que considero que estic en ple procés i espero que les pràctiques m’ajudi a assolir-les o al menys la gran majoria, ja que soc conscient que moltes d’elles requereixen temps d’experiència.

Les competències que aquí descric, són les que penso que millor defineixen la meva manera de fer, encara que moltes d’elles les estic polint i treballant actualment durant el període de pràctiques. Per tant, encara queda molt camí per fer i nous aprenentatges per adquirir.