LA SITUACIÓ DE L’AULA: EL CAS DE NA M. I LES SEVES CREENCES

És un dia més de la jornada escolar, ens trobem tots els infants, la mestra i jo a punt d’iniciar una activitat en la qual és requereix la participació de tot el grup.

L’activitat en concret, consisteix en dibuixar al terra un quadre de dos mestres per tres (no és tracta d’una activitat aïllada sinó que forma part d’un dels projectes de l’aula). En un principi els infants es mostren molt entusiasmats amb la proposta que els fem de representar aquesta mesura al terra, per tal de tenir una idea més clara.

La mestra, na M., comença demanant als infants el que ells creuen que deu ser un metre. Amb l’ajuda d’un mestre com a instrument de mesura els infants intenten esbrinar que deu ser un metre. Quan hem aconseguit esbrinar-ho, els infants comencen a fer comparacions; utilitzant el seu cos com a instrument de mesura per comprovar de quines maneres més es pot aconseguir fer un metre. Quasi s’ha enllestit el requadre i alguns infants ja es fiquen a dins, comprovant que hi caben de peus, asseguts, allargats, etc.

Durant tot aquest procés, s’ha pogut observar com alguns infants estaven més atents i participatius i d’altres més distrets. Així i tot, na M. ha intentant que tots participessin i estassin atents a tot allò que es deia.

Encara no s’havia acabat l’activitat i ens quedava molt temps per endavant, que els infants s’han començar a mostrar distrets, amb manca d’interès, molt cridaners, actius, etc.

Llavors, na M. en veure que la situació no avançava i que l’activitat per molt que s’intentés no sortia, ha decidir donar-la per acabat aquell dia (encara que encara hi quedes feina per fer). Ha comunicat als infants la clausura i hem sortit del pati per entrar a l’aula.

Un cop a dins l’aula, els infants s’han assegut al lloc de conversa. Allà, na M. els ha explicat el motiu pel qual no s’ha acabat l’activitat, però que es continuaria el dia anterior. Ja més tranquils, na M. els ha anar fent algunes preguntes sobre el que havíem fet i com podríem continuar el dia següent.

En aquesta situació, les creences que mostra na M. són les següents:

•        L’acceptació del fracàs quan es presenta, sense frustrar-se davant aquella activitat que no surt com des d’un principi s’esperava, sense donar culpes a ningú i valorant allò que s’ha fet positivament.
•          Mostra flexibilitat davant les activitats, cercant altres alternatives quan els infants no responen degut a estímuls externs o interns.
•         Parteix de l’observació i l’escolta activa, de manera que li permet donar resposta a les necessitats, demandes i bloquejos dels infants.  
•         Respecte el ritme dels infants, deixant que siguin ells qui marquin el ritme d’aprenentatge.
•          Utilitza la conversa com a mitjà perquè els infants expressin com es senten, fent partícips a la resta de companys/es per tal que es puguin ajudar entre ells.

Desprès d’haver viscut aquesta situació, puc dir que comparteixo les mateixes creences que la meva tutora. Crec, que s’ha de respectar el ritme dels infants, de manera que em de saber donar resposta a les seves necessitats. No sempre surten les coses com un desitja, és per això, que molts cops s’ha de saber acceptar el fracàs en aquell moment, sense frustrar-se per la situació, ja que, és convenient cercar altres alternatives o continuar l’activitat en un altra moment.

Els infants són una caixa de sorpreses, quan es treballa amb ells s’ha de tenir molt clar que tot allò que es planifica es pot desbaratar. És per això, que penso que ells són els motor de tot allò que succeeix dins l’aula i sobretot, han de ser ells els protagonistes dels seus aprenentatges i de la vida de l’aula. Adoptar una actitud d’escola activa i estar atent a tot allò que passa és clau per poder avançar en el dia a dia a l’aula.

Competències

1.2. , 2.2

He escollit aquestes dues competències, perquè penso que he reflexionat sobre les bones actuacions i situacions que tenen lloc dins l’aula, reconeixent quines d’aquetes actuacions que tenen lloc en les diferents situacions, formen part de les meves creences. De manera que, he pogut comprovar com aquetes creences tenen relació amb les de la meva tutora i les actuacions que es duen a terme dins el centre.