COMPARACIÓ DE JORNADES

Vaig estar conversant amb dues companyes que estan realitzant les pràctiques a un altra centre, però amb les que comparteixo el mateix curs d’infants, en aquest cas les tres estem a sisè d’infantil. És per això que el contrast entre jornades ha sigut més rellevant, ja que encara que hem tingut alguns punts en comú, ens hem trobat amb dos sistemes bastant diferents.

Destacaré les situacions que més em van cridar l’atenció i amb les quals trobem algunes diferencies entre jornades:

Les arribades:

En el cas de la meva classe, en arribar els infants ja saben si són responsables de cap càrrec (mirar els companys/es que han vingut a classe i els que no, quin temps fa, etc) això es va fent a mesura que els fillets/es van arribant a l’escola. Una volta han arribat tots, ens asseiem a la zona de conversa, on es dóna la benvinguda de manera general, es comprova que els encarregats hagin fet les tasques que els corresponen, es parla sobre tot allò que es farà aquell dia, els infants expliquen les seves inquietuds, allò que els interessa o que els ha passat fora de l’escola, etc. És un moment per compartir tant amb la mestra com amb la resta d’infants.

En el cas de les meves companyes, elles dediquen el temps en fer el que és coneix com a “Bon dia”, donant el bon dia als infants un per un, etc.

Personalment, m’agrada el sistema que es porta a terme a l’escola on estic fent les pràctiques. Els infants tenen entre cinc i sis anys, per tant considero que la part de conversa és fonamental i en cap moment es deixa de banda donar la benvinguda als infants, simplement que no és fa de manera individual sinó que engloba a tot el grup. El temps que es pugui dedicar a donar la benvinguda als infants un per un, s’utilitza per deixar-los un temps per parlar, que expliquin quina cosa els preocupa, resoldre algun conflicte que s’hagi iniciat de bon matí entre companys, etc.

El berenar:

A les aules d’infantil, el berenar es porta a terme dins les classes on els infants han d’estar asseguts a taula i compartir aquell moment amb els seus companys. A més, apareixen les responsabilitats del berenar i l’ordre, en què dos infants tenen el càrrec de repartir el berenar i altres dos de netejar i comprovar que l’aula estigui ordenada.

Pel que fa a les meves companyes, el moment del berenar coincideix amb el moment d’esbarjo o pati, és a dir, els infants berenen al pati.

Penso que el berenar és un moment igual d’important que la resta de situacions quotidianes que es viuen al dia a dia a les escoles. És per això, que comparteixo la manera en què el meu centre porta a terme aquest moment, ja que berenar a taula i compartir aquell temps amb els companys/es permet compartir, iniciar converses, estar tranquil, etc.

El pati, està pensar perquè l’infant pugui treure les seves tensions, jugar lliurement, etc. Per tant, considero que no és dóna la importància que hauria d’haver en aquets dos moments.

El pati o moment d’esbarjo:

En el meu cas, sols tenim un pati de 30 minuts. Encara que aquest temps és totalment flexible i va ne funció dels infants i les seves necessitats.

En el cas de les meves companyes es fan dos patis de 30 minuts cadascun.

És en aquest cas on vull tornar a destacar el tema del berenar, ja que nosaltres utilitzem 30 minuts per berenar i desprès 30 minuts més d’esbarjo, sent aquest (com ja he dit anteriorment) totalment flexible.

Metodologia : racons i feinetes

Pel que fa a la metodologia encara que és bastant diferent, és cert que hem trobat alguns coses en comú, és el cas dels racons d’aula o joc per racons.

En el dia a dia, es treballa a partir dels racons d’aula, de manera que permet poder treballar en petit grup i oferir una atenció més individualitzada a cada infant.

En els dos sistemes s’utilitzen les “fitxes” per treballar alguns aspectes, però les que s’utilitzen en un centre i a un altra són totalment diferents. Pel que les meves companyes em van explicar, les fitxes que els infants realitzen no afavoreixen un aprenentatge significatiu. En el meu cas, el centre treballa per projectes, és per això que les fitxes que es puguin fer estan pensades i són elaborades per les mestres en funció del projecte que s’estigui treballant en aquell moment.

El treball per projectes parteix dels interessos i motivacions dels infants, a més, permet adquirir uns aprenentatges més significatius a partir d’un aprenentatge vivencial. Però també té cabuda alguna feineta (fitxa), però no és el mateix extreure una fitxa d’un quadern que elaborar-la en funció d’allò que s’està treballant, ja que l’infant no està fent una feina perquè sí, sinó que allò que fa té un significat per ell.

Competències:

 3.1, 4.2

He escollit aquestes dues competències, perquè penso que són les que millor s’identifiquen amb la tasca que he elaborat.

Ha estat necessari fer-me preguntes abans de reflexionar sobre el sistema de treball o jornada que porten a terme en el meu centre de pràctiques. Així com també, ha estat necessari contrastar diferents jornades per poder adonar-me’n de les bones pràctiques del centre.