RECERCA EN XARXA DE PLANS DE MILLORA EN L'ETAPA 0-3

Haig de dir que no m’ha resultat fàcil fer la recerca en xarxa per trobar un Pla de Millora a l’etapa 0-3, ja que la gran majoria d’escoletes ofereixen activitats o projectes que estan duent a terme i que formen part de la metodologia del centre. Molts d’ells són força interessants i  es podrien convertir en Plans de Millora per altres escoles infantils.

Finalment però, he trobat el bloc de l’Escola Bressol Sol Solet, una escola de Barcelona que ha centrat el seu projecte de millora en el desenvolupament sostenible. Ho ha fet a través del programa de l’Agenda 21 escolar, es tracta d’un sistema en què la comunitat escolar prepara un plans d’acció per aplicar la sostenibilitat al centre.

En el seu bloc, ens expliquen quines han estat algunes de les seves accions per tal de millorar en la sostenibilitat del medi ambient. A més, és un bloc força interessant, ja que és una escola centrada en la natura i en la importància dels espais lliures.

Penso que treballar per la sostenibilitat ambiental és una iniciativa encertada i que d’ella, poden sorgir projectes molt interessants en relació a l’educació infantil.

Aquí vos deixo l’enllaç per poder consultar el bloc de l’Escola Bressol Sol Solet.

http://www.escolabressol-solsolet.org/lhort-de-lescola.aspx

COMPETÈNCIES

Considero que a partir d’aquesta activitat, he treballat la competència 1.3, ja que he accedit i revisat altres blocs per tal d’ampliar els meus coneixements. També, he treballat la competència 5.1, ja que he hagut de reflexionar sobre el que és un projecte de millora i el que són unes bones pràctiques.

EXPERIÈNCIES 0-3

La llum: l’ombra

Penso que l’ombra és un concepte difícil d’entendre pels infants, ja que es tracta d’una cosa que encara que nosaltres la puguem veure, resulta abstracte.

La possibilitat d’experimentar amb les ombres, permet treballar la forma dels objectes que ens envolten, introduint així, les formes geomètriques. A més, permet treballar amb el propi cos i així poder formar-se una mica més la imatge d’un mateix. També, ajuda a treballar el tema de les distàncies, els tamanys, entre d’altres.

En general, considero que moltes vegades el tema de l’ombra passa una mica més desapercebut, però que si ens endinsem una mica, veurem com és un tema força atractiu pels infants, ja que a part d’ajudar-los en l’adquisició de nous aprenentatges, els estem introduint en un món que per a ells resulta màgic.

Aquí l’enllaç d’aquesta experiència:

http://www.xtec.cat/~ccols/elements/llum/ombra/ombra.htm

Carabasses: classificar, ordenar, construir....

M’agrada el fet de poder utilitzar materials no estructurats, naturals i que formen part de la nostra vida quotidiana per poder treballar aspectes com: la classificació, la ordenació, etc, és a dir, aquells que permeten iniciar o treballar operacions lògiques - matemàtiques de manera espontània. A més, és interessant veure com d’un material que pot semblar simple, permet als infants apilar , construir i sobretot imaginar.

Aquí l’enllaç d’aquesta experiència:

http://www.xtec.cat/~ccols/carbassa/classifi.htm

Experimentació: Pols de mandarina

Aquesta, és una de les experiències que he trobat més interessant.

M’agrada molt la idea de poder utilitzar fruita, verdura o materials naturals per experimentar. Així, l’infant pot manipular i explorar objectes o coses que formen part del seu entorn més proper.

En concret, considero força interessant aquesta experimentació, ja que els infants poden observar la transformació que pateix, en aquest cas, una pell de mandarina. I, com al llarg d’aquest procés de transformació han pogut viure diverses experimentacions, en funció de l’estat en què es trobés la pell de mandarina.

Aquí l’enllaç d’aquesta experiència:

http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/lolanglada/mandarines/mandarines01.htm

COMPETÈNCIES

Amb aquesta activitat he treballat les competències 1.1 i la 1.3, ja que he hagut d’accedir a diversos recursos i experiències per poder resoldre una part de l’assignatura i a més, m’ha servit com a enriquiment personal envers la meva futura professió.

BONA PRÀCTICA: ELS RACONS COMPARTITS

 Els infants de 4t, de 5è, de 6è d’infantil i 1er de primària, són els infants que participen en aquests racons compartits. Mesclant els de 4t i els de 5è d’infantil i els de 6è d’infantil i 1er de primària.

Es fa en espais externs a les aules i altres dins les pròpies aules.

Els racons es fan dos dies per setmana (dies diferents per cada grup), durant una hora i mitja.

No trobem unes característiques específiques per el grup, ja que aquestes canvien cada setmana en funció dels grup que es formi o depenent del racó que escullen. El que sí cal destacar, és que sempre són grup d’infants amb edats diverses.

És podria dir que els objectius d’aquest racó són:

• Possibilitar les relacions entre fillets/etes de diferents grups i edats.
• Conèixer a diferents mestres del centre i relacionar-se.
• Experimentar amb diferents materials proposats.
• Atendre a cada nen de manera individual, respectant els seus interessos i ritme d’aprenentatge.
• Potenciar les interrelacions.
• Crear espais per aconseguir que tots els nens tinguin les mateixes oportunitats i manipulin i coneguin els diferents materials disponibles.

Els interrogants o dilemes que em plantejo respecte a aquesta bona pràctica són els següents:

• Tots els racons són significatius per als infants?
• Són atractius als ulls dels infants?
• Ofereixen diversitat de joc?
• Es van modificant o incorporant nous materials al llarg del curs?
• Ofereixen cap element sorpresa?

El treball per racons compartits resulta una eina molt útil que permet als infants sortir de la seva aula ordinària i compartir un moment de joc amb altres infants. A més, el fet de poder elegir allò on volen anar els ajuda a tenir capacitat de decisió a través dels seus gustos i desitjos.

Una de les coses bones que té, és que els racons compartits estan oberts a les famílies, de manera que elles poden participar en les activitats que porten a terme els seus fills/es, nebots, etc. De manera que l’escola roman oberta a aquestes mostrant-se totalment transparents. 

Competències:

Aquestes dues competències són les que més es caracteritzen amb aquesta tasca, ja que reconeixes i reflexiones sobre una de les bones pràctiques del centre. A més de valorar l’actuació professional que es duu a terme en aquesta activitat.

COMPARACIÓ DE JORNADES

Vaig estar conversant amb dues companyes que estan realitzant les pràctiques a un altra centre, però amb les que comparteixo el mateix curs d’infants, en aquest cas les tres estem a sisè d’infantil. És per això que el contrast entre jornades ha sigut més rellevant, ja que encara que hem tingut alguns punts en comú, ens hem trobat amb dos sistemes bastant diferents.

Destacaré les situacions que més em van cridar l’atenció i amb les quals trobem algunes diferencies entre jornades:

Les arribades:

En el cas de la meva classe, en arribar els infants ja saben si són responsables de cap càrrec (mirar els companys/es que han vingut a classe i els que no, quin temps fa, etc) això es va fent a mesura que els fillets/es van arribant a l’escola. Una volta han arribat tots, ens asseiem a la zona de conversa, on es dóna la benvinguda de manera general, es comprova que els encarregats hagin fet les tasques que els corresponen, es parla sobre tot allò que es farà aquell dia, els infants expliquen les seves inquietuds, allò que els interessa o que els ha passat fora de l’escola, etc. És un moment per compartir tant amb la mestra com amb la resta d’infants.

En el cas de les meves companyes, elles dediquen el temps en fer el que és coneix com a “Bon dia”, donant el bon dia als infants un per un, etc.

Personalment, m’agrada el sistema que es porta a terme a l’escola on estic fent les pràctiques. Els infants tenen entre cinc i sis anys, per tant considero que la part de conversa és fonamental i en cap moment es deixa de banda donar la benvinguda als infants, simplement que no és fa de manera individual sinó que engloba a tot el grup. El temps que es pugui dedicar a donar la benvinguda als infants un per un, s’utilitza per deixar-los un temps per parlar, que expliquin quina cosa els preocupa, resoldre algun conflicte que s’hagi iniciat de bon matí entre companys, etc.

El berenar:

A les aules d’infantil, el berenar es porta a terme dins les classes on els infants han d’estar asseguts a taula i compartir aquell moment amb els seus companys. A més, apareixen les responsabilitats del berenar i l’ordre, en què dos infants tenen el càrrec de repartir el berenar i altres dos de netejar i comprovar que l’aula estigui ordenada.

Pel que fa a les meves companyes, el moment del berenar coincideix amb el moment d’esbarjo o pati, és a dir, els infants berenen al pati.

Penso que el berenar és un moment igual d’important que la resta de situacions quotidianes que es viuen al dia a dia a les escoles. És per això, que comparteixo la manera en què el meu centre porta a terme aquest moment, ja que berenar a taula i compartir aquell temps amb els companys/es permet compartir, iniciar converses, estar tranquil, etc.

El pati, està pensar perquè l’infant pugui treure les seves tensions, jugar lliurement, etc. Per tant, considero que no és dóna la importància que hauria d’haver en aquets dos moments.

El pati o moment d’esbarjo:

En el meu cas, sols tenim un pati de 30 minuts. Encara que aquest temps és totalment flexible i va ne funció dels infants i les seves necessitats.

En el cas de les meves companyes es fan dos patis de 30 minuts cadascun.

És en aquest cas on vull tornar a destacar el tema del berenar, ja que nosaltres utilitzem 30 minuts per berenar i desprès 30 minuts més d’esbarjo, sent aquest (com ja he dit anteriorment) totalment flexible.

Metodologia : racons i feinetes

Pel que fa a la metodologia encara que és bastant diferent, és cert que hem trobat alguns coses en comú, és el cas dels racons d’aula o joc per racons.

En el dia a dia, es treballa a partir dels racons d’aula, de manera que permet poder treballar en petit grup i oferir una atenció més individualitzada a cada infant.

En els dos sistemes s’utilitzen les “fitxes” per treballar alguns aspectes, però les que s’utilitzen en un centre i a un altra són totalment diferents. Pel que les meves companyes em van explicar, les fitxes que els infants realitzen no afavoreixen un aprenentatge significatiu. En el meu cas, el centre treballa per projectes, és per això que les fitxes que es puguin fer estan pensades i són elaborades per les mestres en funció del projecte que s’estigui treballant en aquell moment.

El treball per projectes parteix dels interessos i motivacions dels infants, a més, permet adquirir uns aprenentatges més significatius a partir d’un aprenentatge vivencial. Però també té cabuda alguna feineta (fitxa), però no és el mateix extreure una fitxa d’un quadern que elaborar-la en funció d’allò que s’està treballant, ja que l’infant no està fent una feina perquè sí, sinó que allò que fa té un significat per ell.

Competències:

 3.1, 4.2

He escollit aquestes dues competències, perquè penso que són les que millor s’identifiquen amb la tasca que he elaborat.

Ha estat necessari fer-me preguntes abans de reflexionar sobre el sistema de treball o jornada que porten a terme en el meu centre de pràctiques. Així com també, ha estat necessari contrastar diferents jornades per poder adonar-me’n de les bones pràctiques del centre.

LA SITUACIÓ DE L’AULA: EL CAS DE NA M. I LES SEVES CREENCES

És un dia més de la jornada escolar, ens trobem tots els infants, la mestra i jo a punt d’iniciar una activitat en la qual és requereix la participació de tot el grup.

L’activitat en concret, consisteix en dibuixar al terra un quadre de dos mestres per tres (no és tracta d’una activitat aïllada sinó que forma part d’un dels projectes de l’aula). En un principi els infants es mostren molt entusiasmats amb la proposta que els fem de representar aquesta mesura al terra, per tal de tenir una idea més clara.

La mestra, na M., comença demanant als infants el que ells creuen que deu ser un metre. Amb l’ajuda d’un mestre com a instrument de mesura els infants intenten esbrinar que deu ser un metre. Quan hem aconseguit esbrinar-ho, els infants comencen a fer comparacions; utilitzant el seu cos com a instrument de mesura per comprovar de quines maneres més es pot aconseguir fer un metre. Quasi s’ha enllestit el requadre i alguns infants ja es fiquen a dins, comprovant que hi caben de peus, asseguts, allargats, etc.

Durant tot aquest procés, s’ha pogut observar com alguns infants estaven més atents i participatius i d’altres més distrets. Així i tot, na M. ha intentant que tots participessin i estassin atents a tot allò que es deia.

Encara no s’havia acabat l’activitat i ens quedava molt temps per endavant, que els infants s’han començar a mostrar distrets, amb manca d’interès, molt cridaners, actius, etc.

Llavors, na M. en veure que la situació no avançava i que l’activitat per molt que s’intentés no sortia, ha decidir donar-la per acabat aquell dia (encara que encara hi quedes feina per fer). Ha comunicat als infants la clausura i hem sortit del pati per entrar a l’aula.

Un cop a dins l’aula, els infants s’han assegut al lloc de conversa. Allà, na M. els ha explicat el motiu pel qual no s’ha acabat l’activitat, però que es continuaria el dia anterior. Ja més tranquils, na M. els ha anar fent algunes preguntes sobre el que havíem fet i com podríem continuar el dia següent.

En aquesta situació, les creences que mostra na M. són les següents:

•        L’acceptació del fracàs quan es presenta, sense frustrar-se davant aquella activitat que no surt com des d’un principi s’esperava, sense donar culpes a ningú i valorant allò que s’ha fet positivament.
•          Mostra flexibilitat davant les activitats, cercant altres alternatives quan els infants no responen degut a estímuls externs o interns.
•         Parteix de l’observació i l’escolta activa, de manera que li permet donar resposta a les necessitats, demandes i bloquejos dels infants.  
•         Respecte el ritme dels infants, deixant que siguin ells qui marquin el ritme d’aprenentatge.
•          Utilitza la conversa com a mitjà perquè els infants expressin com es senten, fent partícips a la resta de companys/es per tal que es puguin ajudar entre ells.

Desprès d’haver viscut aquesta situació, puc dir que comparteixo les mateixes creences que la meva tutora. Crec, que s’ha de respectar el ritme dels infants, de manera que em de saber donar resposta a les seves necessitats. No sempre surten les coses com un desitja, és per això, que molts cops s’ha de saber acceptar el fracàs en aquell moment, sense frustrar-se per la situació, ja que, és convenient cercar altres alternatives o continuar l’activitat en un altra moment.

Els infants són una caixa de sorpreses, quan es treballa amb ells s’ha de tenir molt clar que tot allò que es planifica es pot desbaratar. És per això, que penso que ells són els motor de tot allò que succeeix dins l’aula i sobretot, han de ser ells els protagonistes dels seus aprenentatges i de la vida de l’aula. Adoptar una actitud d’escola activa i estar atent a tot allò que passa és clau per poder avançar en el dia a dia a l’aula.

Competències

1.2. , 2.2

He escollit aquestes dues competències, perquè penso que he reflexionat sobre les bones actuacions i situacions que tenen lloc dins l’aula, reconeixent quines d’aquetes actuacions que tenen lloc en les diferents situacions, formen part de les meves creences. De manera que, he pogut comprovar com aquetes creences tenen relació amb les de la meva tutora i les actuacions que es duen a terme dins el centre.

DAFO

DAFO

Anàlisi del context del centre de pràctiques:

DEBILITATS O PUNTS FEBLES:

Quan un/a mestre/a falta durant la jornada escolar o s’ha d’absentar durant un temps determinat, és substituït per un altra mestre/a. Quan es produeix algun d’aquests fets, normalment a cada hora entra una mestra de suport diferent, i això per als fillets/es és un poc caòtic, ja que suposa el canvi constant de referent (encara que sigui per un dia) o a vegades entren mestres amb els/les quals els infants no acostumen a veure en el seu dia a dia.

AMENAÇA: 

Les “retallades” a nivell de personal educatiu que s’estan vivint avui en dia a les escoles, afecta greument la vida de les aules. Una de les conseqüències més visibles d’això, és que impedeix als mestres adoptar una atenció més individualitzada cara els infants i aquests, es veuen afectats de manera global.

FORTALESES O PUNTS FORTS:

Haig de dir, que és un centre que gaudeix de molts punts forts, gràcies no només a les instal·lacions sinó també, al treball i la implicació de tots els professionals que treballen en el centre. Fortaleses:

•           Treball per racons a dins les aules.
•         Racons compartits (situats a diferents espais del centre. Permet la formació de grups mixtes: diferents edats, diferents classes...)
•      Treball per projectes, on els aprenentatges parteixen dels interessos dels infants i les seves vivències.
•           Coordinació i treball cooperatiu entre tots els professionals de centre (reben ajuda d’una assessora).
•             Formació permanent del professorat (comissions, cursos del CEP...)
•        Transparència (de les aules i de tot el centre en general. Permeten a les famílies participar en les diferents activitats del centre i el seu dia a dia. Portes obertes). Aquesta transparència és molt ben rebuda per part de les famílies, que participen en tot allò que se’ls proposa.
•          Espais grans i variats.
•           Etc.

OPORTUNITATS: 

El centre, es troba ubicat a una de les zones més tranquil·les del poble. A pocs mestres d’aquest, podem trobar un parc infantil, el passeig marítim i una petita platja.

Reflexió DAFO:

D. Sé que és complicat tenir un suport durant tota la jornada escolar, ja que les substitucions s’intenten fer per tal de cobrir totes les hores amb els infants i així poder satisfer les seves necessitats. També, el fet que i manqui personal dificulta que hi hagi algun/a mestre/a disponible quasi tot el dia.

Per tant, s’ha d’intentar aprofitar que nosaltres en aquests moments exercim com a segon model de referència per els infants, perquè quan ens trobem davant un cas d’absència de el/la tutor/a del grup, els fillets/es sàpiguen que nosaltres els coneixem i sabem que els angoixa o quines són les seves necessitats. Respectant sempre, al/la mestre/a substitut/a que vingui aquell dia, com a professional i expert/a.

 A. Davant aquesta qüestió sobre les retallades que s’estan produint al nostre país a nivell educatiu, el millor que puc fer i que podem fer és sumar-nos a les manifestacions i les crides que les escoles faixin per tal de fer-se sentir enfront aquests temes. I no només això, sinó continuar amb els nostres deures com a professionals de l’educació, seguir ensenyant i fer gaudir als infants, mostrant el nostre millor somriure i les ganes de seguir endavant.

És important no deixar de lluitar davant aquest fet, de manera que se’ns doni més validesa i no repercuteixi a la dignitat de tots aquests professionals que tant estimen la seva professió. Però sobretot, perquè els infants mereixen aprendre i ser educats, ells són el futur de la nostra societat i per tant han de poder gaudir d’un desenvolupament global de qualitat.

 F. El millor que puc fer en aquest cas, és aprendre de tot allò que m’ofereix aquest centre, els/les professionals i els fillets i filletes. Impregnar-me de totes les coses positives que em permetin ampliar els meus aprenentatges i aportar idees que ajudin a millorar, canviar o afegir alguna cosa en tots aquests punts forts.

O. La zona en la que el centre es troba situat ofereix moltes oportunitats a l’hora de poder realitzar activitats amb els infants. És cert que els infants tenen el pati de l’escola per anar a jugar, però estaria bé poder sortir al parc que hi ha a la vora, ja que d’aquesta manera els infants coneixen una mica més el seu poble, els espais que tenen per a ells/es, que sàpiguen que pot ser un lloc més per fer nous amics, etc. També, aprofitant el passeig marítim, es pot anar passejant fins el Castell de Sant Nicolau, així els fillets/es s’apropen a la cultura del seu poble i a una de les construccions més antigues i emblemàtics d’aquests.  I com no, quan arriba el bon temps i ja estem tocant l’estiu, es pot fer una sortida per gaudir d’un dia de platja amb els companys/es de classe a la petita platja que hi ha al costat del centre.

Tenir la possibilitat d’accedir a tots aquests llocs sense la necessitat de desplaçar-se amb vehicle és un privilegi, ja que ajuda als infants a fomentar la seva autonomia (poder anar de l’escola a...), la seva responsabilitat (creuar pel pas de zebra... ), conèixer diferents rutes, observar detalladament tot allò que trobem anant de l’escola a la platja, parc... (ja que molts infants van a l’escola amb cotxe i es perden els petits detalls), etc.

Competències:

3.1, 3.2

He escollit aquestes dues competències perquè, a l’hora de reflexionar sobre el DAFO he hagut de pensar i fer-me algunes preguntes sobre tot allò que he observat des del meu inici com a practicant. Totes aquestes observacions i qüestions, m’han portat a reflexionar sobre tot el que té a veure amb el centre i totes aquelles coses que es podrien fer en relació a això.

EL MOMENT DEL BERENAR

El moment del berenar, al igual que altres situacions quotidianes que ens ofereix el dia a dia de les escoles,  està ple d’aprenentatges i molts cops no se li dóna la importància, ni el valor que realment té.

El que aquí vos narraré, és una petita descripció d’aquest moment tant significatiu que he tingut la gran sort de poder viure.

En el moment del berenar cada infant té la seva responsabilitat. Hi ha dos fillets/es encarregats de repartir el berenar als seus companys i dos més, que tenen el càrrec d’ordre, és a dir, deixar l’aula enllestida.

Els dos infants encarregats de repartir el berenar, porten les motxilles corresponents a la resta dels seus companys/es, mentre ells i elles esperen asseguts a les taules. Un cop tots i totes tenen el seu berenar, els encarregats també s’asseuen per gaudir de l’àpat.

Mentre aquest fet es produeix, és molt agradable observar les diferents converses que tenen lloc al voltant de la taula, com tasten el berenar del company/a, el comparteixen, etc.

A mesura que els fillets/es acaben el berenar, cadascú té la responsabilitat de guardar a dins la motxilla els estris que hagi emprat i posar-la al seu lloc (el penjador), desprès es tornen a asseure i esperen que la resta hagi acabat.

Quan tothom ha acabat es reuneixen a la rotllana per preparar-se per sortir al pati, mentrestant, els dos encarregats d’ordre, netegen les taules i procuren que l’aula quedi arranjada.

Com ja he dit anteriorment, es tracta d’un moment molt significatiu i ple d’aprenentatges, ja que atorga als infants una responsabilitat que ells saben que han de portar a terme, també els ofereix seguretat gràcies a l’odre que es segueix, permet als infant sentir-se importants i valorats gràcies al càrrec que els pertoca. A més, s’aprèn a compartir, a respectar, a gaudir de la companyia dels demés, a descobrir, etc.

Penso, que tots els moments i situacions que ens ofereix el dia a dia a les escoles s’haurien de treballar més, donant la importància que realment tenen com a font de riquesa i nous aprenentatges. Tots aquests moments quotidians són els que ajuden a l’infant a desenvolupar-se i a formar-se com a individu.